Al parecer, una especie de artista llamado Toni Albà ha utilizado las redes sociales para pedir el boicot a una obra teatral interpretada por la actriz Carmen Machi, quien hace unas semanas firmó un manifiesto, llamado Catalunya en España, que no ha sido del agrado de Albà y sus amos. En primer lugar, habría que preguntarle a ese talibán de barretina que quién coño se ha creído que es para pedirle a la gente que vaya o no vaya a ningún sitio. Pero lo que es más preocupante, o directamente fascista, es que el motivo del fallido boicot (chapeau a Lluís Pasqual y a todos aquellos que han apoyado públicamente a la actriz) es el legítimo ejercicio del derecho a la libertad de expresión por parte de una persona, el cual es válido al sur de los Pirineos sólo mientras sea utilizado para decir lo que conviene. Pues bien, Albà, sólo decirte que, aunque te pese, cada cual es libre de ir o no a los espectáculos que desee, de firmar los manifiestos que le salgan de los cojones o de los ovarios, y que Carmen Machi tiene mucho más talento interpretativo que tú. Si otros que discrepen de tu ideario político, el cual es tan respetable como el de la gente a la que quieres boicotear, o simplemente te consideren un ser moralmente detestable, se ponen a tu nivel y piden tu inmediato despido de cualquier programa televisivo en el que aparezcas y sea emitido por una cadena de televisión pública, porque no quieren que el dinero de sus impuestos sirva para pagar tu sueldo, te lo habrás ganado a pulso.
Amic, em sembla que d’una merda n’han fet un femer.
Toni Albà es va escalfar i va dir aquella collonada a twiter. I això de les noves tecnologies és perillós. Em penso que hauríem de tornar als articles (o cartes dels lectors) escrits a mà o a màquina, ensobrades, segellades i enviades per correu postal al diari. Així un tindria temps de revisar l’escrit un cop baixada la bilis. Dius moltes menys parides quan et penses les coses dues vegades. Una imbecilitat no fa pas un imbècil. igual aquell tuiter va fent-lo cagant al lavabo. Qui sap. No descartis que sigui un bon paio que ha tingut un mal dia. I això pot aplicar-se a qualsevol que un dia ha dit una cosa qualsevol malauradament inmortalitzada a la xarxa.
Em quedo amb la reacció del diari Ara, que no és precisament un diari espanyolista, que diumenge va dedicar-li dues pàgines a Carmen Machi. L’Ara va presentar l’actriu en tant que actriu i l’obra que presenta a Barcelona. Davant del boicot de pa sucat amb oli el diari indepe va prendre partit per l’actriu, més que res per que sembla que l’obra val la pena.
Espero que sigui això, una merda, i no pas un símptoma dels vents que corren (o correran) per aquí. En general, la reacció produïda per aquest trist episodi la trobo positiva, cosa que ha fet baixar una mica les meves ganes d´emigrar, però no tinc gaire clar, tot i ser ben conscient dels perills d´unes eines informàtiques que jo no utilitzo, que el tal Albà, més que no pensar el que deia, no hagi dit el que pensa. Com a actor és més aviat dolent, potser sigui bon paio, però ho amaga força bé.