Respecto a la manifestación independentista de ayer, sólo decir que soy uno de los cinco millones y medio de residentes en Catalunya que no participó en ella, lo cual, en mi caso, es del todo lógico, teniendo en cuenta que no comparto ni sus ideas ni sus objetivos, que prefiero acudir a manifestaciones contra el poder (sí, esas en las que Puig infiltra Mossos entre los asistentes para poder repartir estopa) que a desfiles organizados por éste, y que antes que compartir reivindicaciones con individuos como esa vicepresidenta falseadora de currículums que ha construido su carrera política en horizontal, preferiría ser cabrero en Siberia. Todo sea que nadie se mosquee allá donde el enemigo y nos suelten los 5.000 millones de euros que Catalunya necesita antes de fin de año para evitar la quiebra, aunque creo que, como siempre, imperará la cordura (las marionetas ya están en el saco, ahora toca sacarles rédito) y que, para mi propio futuro y el de quienes no nos alimentamos de banderitas, es más importante la resolución del Tribunal Constitucional alemán sobre el fondo de rescate europeo (favorable con condiciones y límite monetario, según parece), e incluso el resultado de las elecciones holandesas, que estos desorientados desaguisados de por aquí.
SÍ EN NOM MEU.
Sóc un dels 1.500.000 segons la Guàrdia Urbana, 600.000 segons la seu del govern d’Espanya.
No va ser una desfilada, va ser una manifestació. Nen, ¿tu em veus a mi de majorette?
Company, no t’equivoquis, que la falsejadora de currículums s’hi va apuntar. I l’eslògan i les reivindicacions són nostres, no d’ella. Encara que ara s’enfili al carro, com mitja Convergència. No crec que ara puguin seguir fent la puta i la Ramoneta. Som massa gent que n’està fins al pardal, i ja han tibat massa la corda. Alguns cridaven «si vols la independència, per què votes convergència».
I, que vos que et digui, 600.000-1.500.000 persones és l’hòstia. I erem gent il·lusionada.¿On/quan has vist una mani que tregui la totalitat de la població al carrer? A qualsevol país del món, per la causa que sigui, la i majoria de la gent es quedarà sempre a casa. També hi ha independentistes que no van venir a la mani. Milers, desenes de milers.
I de debò, la gent que es manifestava ahir era gent educada i respectuosa. Hi havia un paio a l’entrada de Via Laietana amb un megàfon dient-nos més o menys això que dius ara. I no el va emprenyar, ni el va insultar ningú. I en vaig estar molt orgullós, Ara imagina’t el contrari, imagina’t que m’agafo un megàfon i intento convéncer a uns paios que es manifestin per l’unitat d’Espanya.
Les eleccions holandeses són importants, i la resolució del Constitucional alemany, ja t’ho diré. Però això nostre també ho és. Molt.
I envia la vicepresidenta a pastures cabres a Sibèria, o rens a Lapònia, o iacs al Tibet, i queda’t tu per aquí, cony. Tu creus que et sabrien fer un bon gin-lemon a Sibèria? Bueno, si més no segur que te’l serveixen fred.
Manel, el teu és el millor comentari que he rebut al meu blog en més d´un any d´existència, i mereix detall. Som-hi, doncs: Hi havia un munt de gent i la manifestació va ser un gran èxit de convocatòria, d´això no en tinc cap dubte. Ara bé, em resulta curiós que, normalment, la Guàrdia Urbana i els Mossos d´en Puig es dediquen, quan toca fer recompte dels assistents a les manis, a fer exactament el mateix que sempre fa la Delegación del Gobierno. Ahir no tocava, pel que sembla, tot i que a primera vista resulta complicat ficar un milió i mig de persones en tres kilòmetres de recorregut. Però bé, això no deixen de ser collonades. El que sí em sembla més substantiu és que, sota el meu punt de vista, quan una manifestació reivindicativa és absorbida pels rebaixasous i tancahospitals (que no es van afegir o apuntar, no, es van ficar a la capçalera amb dos collons i van monopolitzar l´atenció mediàtica), perd el seu sentit i resta instrumentalitzada, paraula que sens dubte queda més maca que «prostituïda». Els membres del Govern, els seus criats a (molt bon) sou, i tots els votants de CiU que van assistir a la manifestació sí van fer, segons la meva opinió, una desfilada, i suposo que avui ja han tornat a les seves tasques habituals. Molt orgullossos de si mateixos, és clar. Senzillament, saben que per governar aquí necessiten els (cars) vots del PP (cap problema, doncs són cosins germans en les matèries importants, o sigui, la sodomització massiva dels pagans) i que, en canvi, els seus vots a Madrid ara no són necessaris, i per això utilitzen (capitalitzen, millor dit) la pressió del carrer aquí a Catalunya, per obtenir contrapartides. Per a ells i els seus, òbviament, als altres que ens bombin. D´això se´n diu «coartada separatista», segons els entesos. Respecto l´eslògan, les reivindicacions i, sobre tot, la gent que cridava “si vols la independència, per què votes Convergència?”. Crec que s´equivoquen, però m´agrada la gent coherent i no els discuteixo la bona fe (encara que, sobre això, hi ha una dita castellana que trobo molt interessant: «De buenas intenciones andan los cementerios llenos»). Als altres, no els vull ni al mateix planeta. Al paio del megàfon tampoc, per cert. I uns i altres seran, com sempre, els que sortiran guanyant si, efectivament, Catalunya arriba algun dia a ser un Estat independent. Per això jo no sóc nacionalista (ni català, ni espanyol, ni esquimal), i molt menys independentista, i no comparteixo ni les idees ni els objectius de la mani d´ahir. Com la majoria dels residents a Catalunya, ara per ara. Tot i això, he de reconèixer que la burgesia catalana és intel·ligent, i està sabent convertir el que hauria de ser una lluita de classes pura i dura (la ràpida i pràctica desaparició de les classes mitjanes i dels serveis públics que protegeixen a les baixes, concretant) en un problema d´identitat nacional que quedarà solucionat per art de màgia només Catalunya hagi assolit l´objectiu independentista, és a dir, assumit les càrregues pròpies d´un Estat sobirà en matèries com ara Defensa, Serveis Secrets, Poder Judicial, ambaixades de debò, serveis duaners i un llarg etcètera que, o molt m´equivoco, o suposarà més calers que els 17 mil milions anuals que segons el Chaquetas Espanya ens treu. Com que ningú no explica això, ni en quina classe de païs quatribarrat viuré un cop siguem lliures, tinc tot el dret no estar gens il·lusionat, i de pensar que aquest païs hipotètic serà, a la realitat, més o menys com el d´ara (o sigui, una merda), però més petit i encara més pobre, com a mínim durant el que em queda de vida. I després, no hi ha res més, oi? No sé, tio, tot plegat em recorda massa aquella frase de Lampedusa que tan bé coneixes. No sé si la meva guerra arribarà algun dia (si no és així, seguiré a la banqueta, que en això sóc un expert), però, en tot cas, sé que no és aquesta. I consti que també estic fins al pardal, però sincerament crec que, si ens ajuntèssim al centre de Barcelona tots els residents a Catalunya als que ens és ben igual ser catalans, espanyols o alemanys (opció de futur més probable), o que directament voldríem ser apàtrides, la Delegación del Gobierno, la Guàrdia Urbana i els Mossos d´en Puig dirien que èrem 600.000.